Cross de Calldetenes

Diumenge dia 4 de novembre, em llevo sobre les 9, em costa una mica llevarme, i no estic gaire nerviós, em preparo la roba, la poso a la motxilla, em faig l'esmorzar, i tot llest per marxar, de camí em vaig mentalitzant de la cursa, i dormo una miqueta pel camí, quan arribo, em trobo amb els del club, i em donen el meu dorsal, i em diuen amb qui faré la sortida, vaig veient com surten els més petits, i em vaig posant nerviós, m'ensenyen en el terreny, i hi havia dues pujades bastant fortes, amb el qual dessideixo reservar i no sortir a tope, m'envaig a escalfar, a fer un parell de voltes pel circuit, i ens criden per la sortida, aquí em poso molt nerviós, i decideixo posarme pel mig, i deixo que surtin, i jo em quedo pel mig trànquil, sense pressa, i en fer la primera volta, no noto cap molèstia, i tot va bé, veig que fins i tot puc accelerar el ritme, i quan faig la segona volta a la pujada em faig mal al soleo, però decideixo continuar, li dic als entrenadors que em diuen que pari, i m'entrestant em va avançant gent, i tot i així segueixo corrent, i a la pujada, m'he de parar, i em continua abançant gent, i finalment acabo i vaig a l'ambulància a posar-me gel i una mica d'esprai, però no marxo trist, perque no he fet marca, tampoc he quedat primer... però he acabat una cursa per cap i no per cos!